Club de lectura

Y luego ganas tu és un recull de relats que parlen sobre assetjament i bullying. Està escrit per cinc influencers, alguns ens conten les seves pròpies experiències i d'altres fan ús de la ficció. Tanmateix totes les històries van sobre assetjament i totes faran sentir identificat aquell que l' hagi patit.

La novel·la relata la història de 10 persones (el jove Anthony Marston, el senyor i la senyora Rogers, els criats, la senyora Emily Brent, el general MacArthur, el jutge Lawrence Wargrave, el doctor Armstrong, el detectiu William Henry Blore, l'aventurer Phillip Lombard i la jove Vera Claythorne) que són convidades a passar uns dies en una illa privada, «l'illa del negre», anomenada així perquè mirada de perfil sembla el cap d'un negre, però el seu misteriós amfitrió no apareix i llavors comencen a ser assassinats un per un seguint les ingènues instruccions d'una cançó de bressol : «Deu negrets van sortir a sopar, un es va ofegar i llavors en van quedar nou...». 

La primera nit, després del sopar, una veu els acusa tots ells de ser culpables d'un crim. El que sembla una broma macabra es converteix en una espantosa realitat quan un d'ells s'ofega.

Comencen a sospitar de tots, però amb cada mort, el cercle es va tancant i l'esperança de sortir amb vida de l'illa es torna l'autèntica preocupació.

És una narració que incita el lector a participar també del misteri, com totes les novel·les d'Agatha Christie, que atrapa des del principi fins al final. De fet, és al final quan s'aprecia el meravellós de la història, en un sentit de fascinació pel gènere negre.

Un dels trets més característics en el tractament del terror en la narrativa d’Edgar Allan Poe és la barreja d’elements pròpiament terrorífics amb altres que només ho són indirectament. En els relats que integren aquest volum -entre els quals es troben alguns dels més memorables de l’autor- hi ha tot un ventall de maneres d’apropar-se a la literatura de terror: espais tancats, amors fúnebres, tombes, cadàvers, i la típica opressió psicològica que prové d’allò que és extraordinari: allò que va més enllà dels sentits i de la lògica.

Segurament mai no podrem agrair prou a Fletcher Robinson, aquell misteriós amic de Conan Doyle, que un capvespre plujós expliqués a l'escriptor la llegenda d'un gos fantasmagòric que assolava els erms de Dartmoor. El relat va fer reviure tant la imaginació de l'escriptor que el novel·lista va rescatar Sherlock Holmes de les cascades de Reichenbach, on l'havia llançat amb traïdoria deu anys enrere, i va crear la seva novel·la més brillant. En aquesta obra va fondre amb molta habilitat el gènere policíac amb els recursos de la novel·la de terror, el poder de la raó amb l'àmbit sobrenatural, el diàleg viu i lleuger amb la narració i amb la descripció d'ambients fantasmagòrics. Amb tots aquest ingredients adobats amb una bona dosi de suspens i d'intriga, el plat no podia estar més ben preparat, de manera que l'agost de 1901 es va produir un dels esdeveniments més esperats de la història de la literatura: un públic expectant devorava el primer lliurament d'El gos dels Baskerville.

Stuttgart, Alemanya, 1932. En Hans, un noi jueu que acaba de fer setze anys, té un nou company de classe: en Konraidin, fill d'una família aristòcrata. Aviat intimen i no triguen a  fer-se inseparables. Durant un temps feliç ho comparteixen tot, o gairebé tot. Però l'arribada dels nazis al poder fa cada cop més complicada la vida dels jueus i els pares d'en Hans decideixen enviar-lo a Amèrica. I en Hans no tornarà a ​saber res més del seu amic de l'anima fins al cap de molts anys