Club de lectura

Als tretze anys, Momo, un noi jueu d'un barri obrer de París, es troba sol al món, amb l'únic suport del venedor musulmà de la botiga de comestibles en la qual compra habitualment i l'afecte de les prostitutes del carrer. En aquesta novel·la d'iniciació, Momo descobrirà que el carrer Blau no és blau, que l'Àrab" no és "àrab" i que la vida no té per què ser trista                                                                                       

Any 2118. Una supertorre de 1.000 plantes s'alça sobre Manhattan. Una societat en si mateixa, en què les plantes superiors estan habitades per famílies immensament riques, mentre que a les plantes inferiors hi subsisteixen les famílies de classe treballadora. La caiguda d'una noia des de la planta 1.000 revelarà els secrets de les escandaloses vides d'uns personatges que el lector no oblidarà mai.

La planta mil  és una distopia en què es retrata una societat futurista marcada per les noves tecnologies, el classisme i el consum desmesurat. La novel·la atrapa des del principi, ja que comença in extrema res amb la precipitació al buit d'un dels personatges principals (sense que el lector sàpiga quin és) i el descobriment dels secrets que aquest fet comporta. 

Recomanem aquesta novel·la intrigant que planteja alguns temes de debat com el del  tipus de societat futura que entre tots estem construint. 

Els bessons Klaas i Kees i el seu germà petit Gerson juguen sovint a "Negre", un joc en què la regla principal consisteix a no obrir els ulls. Un dia, en Gerson perd la visió en un accident de cotxe, i es veurà obligat a jugar a "Negre" la resta de la seva vida. Serà capaç d'adaptar-se a la seva nova vida amb l'ajuda del seu gos? La vida també ha canviat considerablement per al seu pare i els seus germans.  Gerbrand Bakker ens explica aquesta impactant història a través de tres perspectives diferents, la dels bessons, la d'en Gerson i la del gos. Del guanyador del Premi Llibreter 2012 Premi IMPAC 2010 i l'Independent Foreign Fiction Prize 2013

El debat a partir de la lectura d'aquest llibre commovedor va ser intens, ja que tracta un tema tabú en la nostra societat: el suïcidi. Quines circumstàncies poden portar algú a prendre aquesta determinació? Com es pot sentir algú que decideix posar fi a la seva vida? Pot ajudar-lo el seu entorn? Com pot influir en la tragèdia d'un infant l'abandonament per part d'un  dels seus principals referents (en aquest cas la mare?)

Es tracta d'una novel·la molt ben estructurada en què  a través del joc de punts de vista i una estil minimalista s'explica molt en poques paraules. L'autor no cau en el sentimentalisme ni jutja en cap moment els personatges, sinó que deixa que aquests exposin com se senten, destacant com al més emotiu el relat del propi Gerson,el protagonista. Fins i tot Daan, el gos de la família, té la seva oportunitat d'explicar en primera persona els seus records. Recomanem aquesta obra, delicada i punyent.

El dia ens vam trobar per comentar El cor de cactus. L'obra retrata el món adolescent: amistat, parella, família, música...l'entorn d'una protagonista que progressivament es va empoderant per mostrar que les noies, cal no dubtar-ho, han de poder tallar el bacallà en els espinosos assumptes del cor, en un pla d’igualtat amb els nois.   

Tot i que la novel·la d'Anna Manso ens va proporcionar elements de debat interessants (el masclisme en algunes relacions de parella, la migració, la separació dels pares...), l'obra no va rebre gaire bona crítica en el nostre grup. La narradora de tant en tant s'adreça al lector, fet que resta credibilitat a l'obra, i s'immiscueix en el món juvenil de tal manera que no acaba aportant gaire res que no ens sigui massa conegut.                                                                                            

El meu germà persegueix dinosaures , de Giacomo Mazzariol va ser la lectura del mes de desembre. L'obra era recomanació de  la Núria Alonso al seu bloc Olor de paper. Preciosa novel·la que ens parla de la il·lusió, del desencís, de la vergonya, de l'acceptació i del descobriment, perquè al protagonista li costa acceptar la peculiaritat del seu germà, Gio, que té la síndrome de Dawn. Giacomo, en la seva adolescència, viurà amb incomoditat el fet que el seu germà petit  sigui "diferent". Per això, amagarà als seus companys de classe l'existència de Gio, i dissimularà la seva presència quan els amics vingui a casa seva. El pas del temps, però, li farà adonar-se de la riquesa que ha aportat a la seva vida en Gio i de l'estima i admiració que li té. 

Aquest relat preciós i tendre ens va fer parlar del valor de l'amor entre germans, de l'acceptació de les nostres diferències, de la relativitat en la consideració de què és "normal" i què no ho és.  Alguns membres del grup van fer notar la seva sorpresa pel fet que no es parla massa de Gio, el nen de la síndrome de Dawn, sinó  del seu germà gran. Però és que la novel·la tracta de l'absurditat dels complexos que inevitablement tenim i de la necessitat de superar-los.