Club de lectura

El vell i la mar explica la història d’una batalla entre un pescador experimentat i envellit, Santiago, i un gran marlí. La història comença amb Santiago que ha passat 84 dies sense pescar peixos i ara es veu com un “salao”, la pitjor forma de desgràcia. És tan desafortunat que el seu jove aprenent, Manolín, no ha aconseguit el permís dels seus pares per navegar amb ell, però sí per pescar amb bons pescadors. El noi visita cada nit la barraca de Santiago, transportant les seves arts de pesca, preparant menjar, parlant del beisbol americà i del seu jugador favorit. Santiago li diu a Manolín que l'endemà s'aventurarà a la riera del golf, al nord de Cuba, a l'Estret de Florida, per pescar, convençut que la seva mala sort ha arribat a la seva fi.

Aquest llibre va servir per revitalitzar la reputació literària de Hemingway i va provocar que es reexaminés tota la seva obra

Als tretze anys, Momo, un noi jueu d'un barri obrer de París, es troba sol al món, amb l'únic suport del venedor musulmà de la botiga de comestibles en la qual compra habitualment i l'afecte de les prostitutes del carrer. En aquesta novel·la d'iniciació, Momo descobrirà que el carrer Blau no és blau, que l'Àrab" no és "àrab" i que la vida no té per què ser trista                                                                                       

Any 2118. Una supertorre de 1.000 plantes s'alça sobre Manhattan. Una societat en si mateixa, en què les plantes superiors estan habitades per famílies immensament riques, mentre que a les plantes inferiors hi subsisteixen les famílies de classe treballadora. La caiguda d'una noia des de la planta 1.000 revelarà els secrets de les escandaloses vides d'uns personatges que el lector no oblidarà mai.

La planta mil  és una distopia en què es retrata una societat futurista marcada per les noves tecnologies, el classisme i el consum desmesurat. La novel·la atrapa des del principi, ja que comença in extrema res amb la precipitació al buit d'un dels personatges principals (sense que el lector sàpiga quin és) i el descobriment dels secrets que aquest fet comporta. 

Recomanem aquesta novel·la intrigant que planteja alguns temes de debat com el del  tipus de societat futura que entre tots estem construint. 

Els bessons Klaas i Kees i el seu germà petit Gerson juguen sovint a "Negre", un joc en què la regla principal consisteix a no obrir els ulls. Un dia, en Gerson perd la visió en un accident de cotxe, i es veurà obligat a jugar a "Negre" la resta de la seva vida. Serà capaç d'adaptar-se a la seva nova vida amb l'ajuda del seu gos? La vida també ha canviat considerablement per al seu pare i els seus germans.  Gerbrand Bakker ens explica aquesta impactant història a través de tres perspectives diferents, la dels bessons, la d'en Gerson i la del gos. Del guanyador del Premi Llibreter 2012 Premi IMPAC 2010 i l'Independent Foreign Fiction Prize 2013

El debat a partir de la lectura d'aquest llibre commovedor va ser intens, ja que tracta un tema tabú en la nostra societat: el suïcidi. Quines circumstàncies poden portar algú a prendre aquesta determinació? Com es pot sentir algú que decideix posar fi a la seva vida? Pot ajudar-lo el seu entorn? Com pot influir en la tragèdia d'un infant l'abandonament per part d'un  dels seus principals referents (en aquest cas la mare?)

Es tracta d'una novel·la molt ben estructurada en què  a través del joc de punts de vista i una estil minimalista s'explica molt en poques paraules. L'autor no cau en el sentimentalisme ni jutja en cap moment els personatges, sinó que deixa que aquests exposin com se senten, destacant com al més emotiu el relat del propi Gerson,el protagonista. Fins i tot Daan, el gos de la família, té la seva oportunitat d'explicar en primera persona els seus records. Recomanem aquesta obra, delicada i punyent.

El dia ens vam trobar per comentar El cor de cactus. L'obra retrata el món adolescent: amistat, parella, família, música...l'entorn d'una protagonista que progressivament es va empoderant per mostrar que les noies, cal no dubtar-ho, han de poder tallar el bacallà en els espinosos assumptes del cor, en un pla d’igualtat amb els nois.   

Tot i que la novel·la d'Anna Manso ens va proporcionar elements de debat interessants (el masclisme en algunes relacions de parella, la migració, la separació dels pares...), l'obra no va rebre gaire bona crítica en el nostre grup. La narradora de tant en tant s'adreça al lector, fet que resta credibilitat a l'obra, i s'immiscueix en el món juvenil de tal manera que no acaba aportant gaire res que no ens sigui massa conegut.